Us presento un mètode d'iniciació a la viola de roda tan breu i sintètic com he estat capaç de fer-lo i, amb tot, he procurat de recollir el nombre més gran possible de recursos rítmics i de no basar-me en el sistema d'aprenentatge clàssic -almenys no exclusivament. El exercicis melòdics consisteixen en breus motius en diferents modes i escales en Do repetits a gust de l'executant fins a l'aprenentatge total i acompanyats, ja des del començament, per patrons rítmics amb la "trompeta". He obviat, doncs, consideracions sobre el reglatge, organològiques i històriques de l'instrument pressuposant que ja hi ha mètodes on es tracten a bastament. També he prescindit, pel mateix motiu, de repertori, ja sigui bàsic o més complex.
Cada lliçó, amb un recull de diversos exercicis, conté una temàtica explicada a continuació, a mode d'índex del mètode:
1. Cop d'un (C1).
2. Cop de dos (C2).
3. Compàs de 3/4 a partir del C2.
4. Cop de tres (C3).
5. Cop de quatre (C4).
6. Compassos de 6/8, 7/8 i 5/8 a partir del C4.
7. Amalgames i les diferents possibilitats per fer-les.
8. Ritmes a 12/8.
9. Cops de dos, tres i quatre irregulars (C2iR, C3iR i C4iR).
10. Cop de cinc (C5).
11. Cop de sis (C6).
12. Cop de vuit (C8).
13. Exercicis per a cantora sola.
A causa de la seva complexitat, no considero que el monumental mètode La vielle & l'univers de l'infinie roue-archet del mestre Valentin Clastrier sigui gaire adequat per iniciar-se a la viola de roda tot i que cal remetre's-hi per obtenir un aprenentatge profund i innovador de l'instrument. Per tant, aquí no pretenc de recollir totes les possibilitats que Clastrier ofereix. Tan sols presento una possibilitat per iniciar-se. He obviat, doncs, molts dels cops que ell anomena secundaris i terciaris. Les nomenclatures que he manllevat del seu mètode són les dels cops primaris i els secundaris irregulars, expressades com a C1, C2, C3, C4, C5, C6, C8, C2iR, C3iR i C4iR. El cop de set i de nou els he obviat per considerar-los més teòrics que no pas útil per a ser usats, per exemple, en compassos de 7/8 o 9/8.
Com advertiment cal dir que és imprescindible no passar a la següent lliçó fins que no s'hagin dominat amb total precisió tots els exercicis de la precedent exceptuant els de la darrera, que es poden fer sempre que es cregui convenient.
Tots els exercicis estan presentats amb dos pentagrames a excepció dels de la darrera lliçó. El superior està reservat pel motiu melòdic pensat per a una cantora en Sol2. Al pentagrama inferior s'hi anota la rítmica (trompeta en Do3) i el pedal (bordó en Do1). Tant a la part superior del motiu melòdic com de la rítmica hi ha la digitació de la mà esquerra i els punts per als cops de la mà dreta respectivament. La digitació de la mà esquerra la presento així:
En molts mètodes la digitació es presenta a la inversa, inclòs en el meu que vaig publicar l'any 2008 i que es titula Iniciació a la viola de roda. Malgrat la confusió que això pugui causar, he cregut convenient respectar la lògica d'anomenar "1" al dit petit sent que la corda a l'aire és "0".
Els punts per a la mà dreta els expresso així:
En Valentin Clastrier els presenta d'aquesta manera:
·P1: polze 1a falange, equivalent a "1".
·P2: polze 2a falange, equivalent a "(1)".
·IM: índex/mig, equivalent a "2".
·M: mig, equivalent a "(2)".
·MA: mig/anular, equivalent a "(3)".
·A: anular, equivalent a "3".
·P: palmell, equivalent a "(4)".
·ET: eminència tènar, equivalent a "4".
Cal fixar-se que 1, 2, 3 i 4 representen els punts clàssics: polze, índex/mig, anular i eminència tènar.
Per últim cal que faci un agraïment als col·legues de l'"Associació Violes de Roda de Catalunya" i el seu president Joan Muñoz pel recolzament que m'ha ofert a l'hora de difondre aquest mètode i a les valuoses esmenes de l'Adrià Grandia, del Sergio González i de l'Iván Abal Pulleiro.
Us el podeu descarregar aquí. Espero que us resulti d'allò més útil i que el gaudiu!